COM PENSO QUE SOC?

 Reprenc aquest bloc que vaig iniciar a 1r d'ESO amb una descripció de com soc ara que la acabo!


Com penso que soc?

Em dic Francisco Gómez Paz, encara que des de petit m'ha agradat més que em diguin Fran, i ara tothom em reconeix amb aquest nom. Tinc quinze anys i visc a Blanes amb els meus pares i el meu germà. Estic fent el darrer curs de l'ESO a l'institut S'Agulla i, francament, em pensava que seria molt més complicat.


Ara mateix estic mantenint una relació sentimental amb una noia. Es diu Paola i és de la meva edat. D’aquí a poc farà sis mesos que estem junts, i seguim igual o millor que el primer dia. Crec que tenim una relació bastant bona respecte a l'edat que tenim, ja que hi ha comunicació, molta estima i ,sobretot, respecte entre nosaltres.


Mesuro un metre vuitanta-cinc i peso setanta-dos quilos. La meva pell és d'un color fosc, ja que normalment estic bastant morè. El meu cabell és curt i marró. Tinc els ulls grans i d'un color verd preciós. També tinc un nas bastant equilibrat a la resta de la cara i una boca gran amb uns llavis roses i carnosos. Si em centro en l'estil de roba, crec que no en tinc un de definit, però normalment m'agrada anar ben vestit quan no cal fer esport.


El meu caràcter és molt diferent depenent de la persona amb la qual estic. Normalment amb els adults soc introvertit, cosa que amb els adolescents no. No em sol afectar que es posin amb mi, però quan ho fa algú important per a mi, m'afecta més. La gent que es guanya la meva confiança sap que ho dono tot per ells. Però no sé si això darrer ho considero un defecte o una qualitat ja que, per ser així, m'han donat moltes garrotades.

De vegades, quan estic malament i no m'ho vull quedar tot per a mi, demano ajut a dues persones en les quals confio molt. Una d'elles és el meu germà Gonzalo. Sempre hi és per ajudar-me en tot moment i jo intento fer el mateix. I, per altra banda, hi ha la Paola. Quan tinc un problema intenta tranquil·litzar-me de la millor manera i veure el costat positiu de la situació. Sempre està amb mi.

M'agrada molt fer esport. Des de fa ja tres mesos que estic apuntat al "Fòrum". És un gimnàs en el qual vaig entrar perquè volia provar noves experiències després de nou anys practicant el futbol sala. Si hagués de definir què és anar al gimnàs ho descriuria com un hobbie. Crec que necessitava fer aquest canvi durant un temps per veure altres aspectes de l'esport.

Espero haver-me descrit de manera que sapigueu més o menys com soc, i també espero que us hagi agradat de la manera com em veig. Moltes gràcies, espero que gaudiu d’aquest blog.





Aquesta redacció m'ha fet pensar i he arribat a la conclusió que escriure em va bé per enfonsar-me i donar-me conta d'aquelles coses que en vull canviar. Aquelles coses que s'han quedat a l'esborrany i que d'endavant no em tornaran a succeir.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El Mètode Grönholm

Crítica "El nen del pijama de ratlles"

Diccionari de medicina il·lustrat