El meu pas pel s'Agulla.
Tornant de les vacances de Setmana Santa, per saber una mica més sobre nosaltres, la nostra professora de català ens va posar una redacció. El tema havia de tractar amb la següent frase: "El meu pas pel s'Agulla". El meu pas pel s'Agulla. S'aproxima el primer dia de classe. Sentia uns nervis inusuals per l'interior del cos. Qui hi haurà? Coneixeré algú? Totes aquestes preguntes m'atormentaven, no era capaç de resoldre-les. Ja ha arribat el dia! Em mudo el més elegant possible i marxo en direcció a l'institut. Un cop allà, sento un món de somriures nerviosos, això em fa sentir millor, perquè comprenc que no soc l'unic en aquesta situació. Passen els nou mesos, gràcies al fet que he fet amics i també per la presència del meu germà; acabo el curs content i feliç, però alhora trist perquè no els veure tan sovint. 2n d'ESO. Interiorment el denomino com "l'any perdut", no aconsegueixo recordar amb detall aquest curs. Només vàrem fer un